Tot va començar als anys 80’ a la Fairfax Highschool en Los Angeles, California. En aquest lloc va ser on Anthony Kiedis va coneixer a Michael ‘Flea’ Balzary i a Hillel Slovak (amic personal de Jack Irons). Temps després, a 1982, els quatre van formar la banda ‘Tony Flow and the Miraculously Majestic Masters of Mayhem’ que un any després es tornaria ‘Red Hot Chili Peppers’

Red Hot Chili Peppers és una banda de rock, va ser formada a Los Angeles (Califòrnia), al 1983.
Aquest grup barreja rock tradicional amb elements d'altres gèneres com funk, punk, i rock psicodèlic. És un dels grups de rock que van despuntar en els 90, van travessar diverses barreres musicals i van ser molt originals, creant el seu propi estil de música de rock explosiu. Red Hot Chili Peppers es va formar en el context d'una cultura underground nascuda a principis dels 80 a Califòrnia, que es caracteritzava per la recuperació dels grans clàssics del funky i per una incipient cultura del hip hop. Els Red Hot Chili Peppers no van saltar a la fama fins dur ja un bon nombre de concerts a l'esquena i una guanyada reputació fora dels circuits comercials.        

La primera cançó que van crear va ser «Out in LA", composta per Kiedis (va passar tota la nit component perquè volia sorprendre a la resta del grup). La formació original era Kiedis en la veu, Flea al baix, Slovak a la guitarra i Irons a la bateria. Després de diverses setmanes component i tocant temes, la banda es troba amb un grapat suficient com per gravar una demo en un casset. Quan van gravar la demo van incloure temes com «Out in LA", "Green Heaven" i "You Always Sing the Same"  RHC  aviat cridarien l'atenció del públic amb la seva original i curiosa barreja de punk i de funk clàssic i el seu comportament en els concerts. Hillel Slovak i Jack Irons es van anar de la banda, sent reemplaçats respectivament per Jack Sherman i Cliff Martinez (qui després seria el compositor de la música per la pel • lícula independent "Sex, Lies and VIDEOTAPE», entre d'altres). No seria molt duradora l'estada d'aquests dos membres en RHCP.La banda va contractar a Andy Gill (Dr Funkestein), integrant de Gang of Four, per produir el seu primer àlbum, autotitulado 'The Red Hot Chili Peppers' el 1984. No obstant això la col • laboració seria un desastre on Gill tractava de portar a la banda a un so més pop en lloc de la seva fusió punk-heavy metall-funk. Per al següent disc van demanar al llegendari George Clinton de «Parliament Funkadelic» que el produís, 'Freaky Styley', ja bastant més fidel al que seria el so Red Hot Chili Peppers. La banda, per promocionar l'àlbum, sac dos vídeos: 'Jungle Man' i 'Catholic School Girls Rule', i va fer una petita gira per Estats Units.

La banda comença a acusar les seves primeres picabaralles. El consum de drogues s'estava anant de les mans. Slovak, qui s'estava tractant de la seva addicció a l'heroïna, va acabar per arrossegar als altres a una crisi. La banda trepitja per primera vegada Europa on van ser telonejats per Faith No More, encara amb Chuck Mosely com a cantant. El següent àlbum de la banda 'The Uplift Mofo Party Pla' de 1987, va representar ser l'àlbum amb els seus primers èxits comercials: els singles «Behind The Sun" i "Fight Like A Brave». Just quan els Peppers semblaven a punt per explotar, Slovak va morir d'una sobredosi d'heroïna el 27 de juny de 1988, abans de seguir una gira amb The Fishbones. La pèrdua de Slovak va tenir repercussionsa la banda, com el nou abandó de Jack Irons a mitjans de 1988 i que mesos després hagués de ser internat en un psiquiàtric. A Flea el va ajudar molt el naixement de la seva filla Clara. Anthony es va anar a viure un mes i mig a Mèxic i va decidir abandonar les drogues definitivament, va començar a tenir cura més el seu estat físic, anava a un acupuntura ia un metge homeòpata regularment.
Després de l'obligat descans, la banda es llança a la recerca d'un nou bateria i guitarrista. El guitarrista de color Duane 'Blackbird' McKnight, que va tocar amb Miles Davis i Parliament, és el nou guitarrista des d'agost de 1988 fins a principis de 1989, al que li segueix John Frusciante, que malgrat la seva joventut era un veritable fanàtic de la banda i de Slovak. D.H. Perill, de Dead Kennedys va ser el bateria fins que Txad Smith va ser finalment l'elegit.